Quina diferència hi ha entre la residència permanent i la ciutadania? Línies de sortida de dos anys, dret a votar i nacionalitat dels fills

La diferència entre la residència permanent i la naturalització a la vida quotidiana és tan petita que no val la pena gastar una quantitat d’argent per comprar-la; l’única cosa que realment val la pena pagar els £1.709 és que, després de la naturalització, aquesta identitat no deixarà d’ésser vàlida perquè hagis sortit del Regne Unit.

Aquesta és la meva opinió. A continuació, desglosarem segons les disposicions legals. El Regne Unit va escriure "qui pot quedar-se en aquest país" a l'article 1 de l'Immigration Act 1971, menys de dues pàgines, i tots els diferents aspectes entre la residència permanent i el ciutadani britànic es resumiren en aquestes frases.

La frase "llibertat d'entrada i sortida, sense obstacles", el dret només l'ha donat a una persona

"Totes les persones que figuren en aquest Acte han expressat el dret de residència al Regne Unit hauran de poder viure al Regne Unit, i entrar i sortir del Regne Unit sense obstacles, excepte aquells que siguin necessaris segons i en conformitat amb aquest Acte per a garantir l'establiment del seu dret..." (Llei d'Immigració 1971, s.1(1), el text original diu això)

Primera frase "free to live in", aquesta part ILR es obté totalment. El document de GOV.UK, "Indefinite leave to remain in the UK: your rights and status" explica molt clarament: amb un permís ILR es pot viure, treballar i estudiar de forma indefinida, i si es compleixen els requisits es pot sol·licitar ajudes (passant pel test de residència habitual). Quan els empleadors fan la verificació del dret a treballar, el resultat per a ILR i per als britànics és exactament el mateix: sense condicions ni data d'expiració. Alquilar una casa, obrir una compte bancària, anar a l'escola pública o registrar-se al GP també tenen el mateix resultat. Les persones que escriuen "pot treballar, pot estudiar, pot veure NHS" com a raó per a la ciutadania estan pagant dues vegades per allò que ja tenen.

Segon paràgraf "veniu i aneu d'endins i fora del Regne Unit sense obstacles", la divisió comença aquí.

El sujeto d'aquesta frase son las personas que tenen el dret de residència, i aquest dret, segons l'article 2(1)(a), només es concedeix als ciutadans britànics; per a les altres persones s'aplica l'article 3(1), que requereix una autorització (leave) per entrar i residir. ILR pertany a la categoria amb el termini més llarg dins del leave, però la seva naturalesa segueix sent una autorització, i per tant pot caducar: si no hi ha a Gran Bretanya durant dos anys consecutius, el permís de residència estable es cancel·la automàticament (el permís de residència estable del EUSS és de cinc anys). A la mateixa pàgina GOV.UK hi ha una frase sovint saltada, que diu que si es deporta fora del país, el permís de residència estable es torna invàlid. Els ciutadans britànics no tenen una clàusula equivalent; si són fora durant vint anys, poden tornar i entrar normalment.

El subratllat except també té un significat real: fins i tot els ciutadans poden ser requerits per demostrar la seva identitat. L'aprovació de la naturalització no implica automàticament obtenir un passaport, ja que cal sol·licitar-lo separatament i pagar-ne el cost. El dia de la prestat de jurament, no es tenia un document de viatge immediatament disponible.

La diferència entre la residència permanent i la nacionalitat britànica, desglossada només en quatre línies

Aquesta línia és la més fàcil de malentendre. Les persones amb identitat BN(O) no han de esperar a la ciutadania per tenir el dret a votar: , segons la definició del paràgraf 37 de l'Acta de Nacionalitat Britànica de 1981, són ciutadans de la Comunitat, i només cal que tinguin un permís de residència (BN(O) o ILR) al Regne Unit per ser considerats ciutadans de la Comunitat que compleixen els requisits segons la Comissió Electoral, poden inscriure's com a vots, votar en les eleccions al Parlament britànic i també en les eleccions locals. Els ciutadans dels països de la Commonwealth com Malàisia, Singapur, Índia, i els ciutadans irlandesos tenen la mateixa situació. No obstant això, els titulars de passaports xinesos ILR no poden votar en cap nivell d'elecció – la resposta a aquesta pregunta varia segons el lector, no copieu les conclusions d'altres.

El nen nascut fora del país és la fila amb el cost més elevat de reparació posterior dins d'aquesta taula. Els britànics adquirits per naturalització són "otherwise than by descent" (no per descendència). Segons l'article 2(1)(a), els pares que hagin nascut un nen fora del Regne Unit esdevindran ciutadans britànics el mateix dia del naixement; només si els pares tenen ILR, el nen nascut fora del país no obtindrà res, només podrà entrar al Regne Unit mitjançant una visa familiar junt amb els pares, o esperar a que la família compleixi les condicions per registrar-se segons l'article 3(5). Les famílies amb plans de néixer fora del país poden estalviar molts problemes si programen l'adquisició de la nacionalitat abans del naixement.

Hi ha una altra cosa que cal comptar junta: la llei actual de nacionalitat xinesa no reconeix la doble nacionalitat, l'adquisició voluntària d'una altra nacionalitat implica automàticament la pèrdua de la nacionalitat xinesa; portar un ILR no afecta la nacionalitat original. Els dos anys de caducitat es calculen segons "la sortida continua" en lloc de comptar el nombre total de dies, i és diferent dels dies de residència que s'utilitzen per a la naturalització, no cal barrejar-los en un mateix quadre (eines com 永居计算器 poden executar els dos comptes de dies separatament).

Això vol dir que ja no caldrà preocupar-se per la qüestió de l'immigració?

No totalment. L'article 40 de la Llei de Nacionalitat del Regne Unit de 1981 conserva el dret a privar de la nacionalitat: l'article 40(3) es refereix a la nacionalitat obtinguda mitjançant frau, declaracions falses o ocultació de fets importants; el criteri de valoració dels guies de consideració del Ministeri d'Interior és si "els fets en qüestió, si s'haguessin conegut aleshores, haurien canviat la decisió d'aprovació". L'article 40(2) s'utilitza per a circumstàncies extremadament greus i rares, i no pot deixar cap persona sense nacionalitat. El nombre d'aquests casos és molt petit, i les persones que solen presentar sol·licituds no han de preocupar-se per això.

Però hi ha una conseqüència que cal explicar clarament: després de l'efectivitat de la decisió de privació, la persona no torna automàticament al estat de resident permanent. Al moment de la naturalització, la licència original ja havia estat substituïda per la ciutadania. Després de la privació, es torna a estar sota el control d'immigració i no es té cap "leave". Per tant, la declaració veritable sobre condenes, impostos i dies de sortida al formulari de naturalització no és comparable amb la sol·licitud de residència permanent. Les conseqüències dels problemes en els documents de residència permanent són un rebot immediat, mentre que les conseqüències dels problemes en la declaració de naturalització poden arribar molts anys després.

Hi ha dues coses en termes de temps que has de vigilar tu mateix: la caducitat de ILR ocorre automàticament, sense notificació, i l'indicador de "settled" al compte de UKVI no canviara en absolut; el naturalització dura normalment mesos des del moment de presentar la sol·licitud fins a la prestació del jurament, i després de rebre l'invitació hi ha un termini de tres mesos per completar la cerimònia. Si tens plans de marxar de Gran Bretanya durant un període prolongat els properes dos o tres anys, compara aquestes dues dates i decideix quina passa primer.

Aquest text és únicament informatiu, si té preguntes específiques, consulteu un advocat amb licència.

[Font de dades] legislation.gov.uk/ukpga/1971/77/section/1｜gov.uk/guidance/indefinite-leave-to-remain-in-the-uk-your-rights-and-status｜electoralcommission.org.uk Pàgina de qualificació electoral

Tracteu un assumpte legal del Regne Unit? JustiScript pot ajudar